Museum «La Truaisch» (Der Speicher)
Via dil Bogn 11
7188 Sedrun
Tel.: 081 9491343
E-Mail: museum@tujetsch.ch

Andreas Heege, 2021

La collecziun dil MTS en CERAMICA CH

Il museum muossa igl anteriur viver e luvrar ella Val Tujetsch, ella vischnaunca sisum la Surselva situada alla tgina dil Rein Anteriur. Il museum ei in tipic museum dalla natira e patria, da historia e cultura (N. Berther 1990). Ina stiva, ina combra da durmir ed ina cuschina dattan investa ella casa da pli baul. Il menaschi dil calger e dil scrinari ein exponi detagliadamein. La vischlaria da Bugnei dat in accent special. Naturalmein maunca buca l’egliada silla agricultura ed alpicultura d’antruras. Fetg impurtonta ed impressiunonta ei la partiziun da mineralias e dils cavacristallas. Il museum ei vegnius aviarts igl onn 1986. El vegn purtaus dalla vischnaunca Tujetsch e menaus dad ina cumissiun.

El sectur dalla cheramica fuorma la vischala dalla vischlaria Deragisch la part essenziala.

Ina gruppa, particularmein biala, fuorman ils parlets d’aua benedida ord la producziun da Bugnei.

Tiel model per in parlet ord la collecziun dalla claustra da Mustér (KMDis 1999-345) che muossa la vart davos, secatta ussa era in object finiu.

Tiels ruogs da te e caffè confirman danovamein dus exemplars il connex denter fuormas da Bugnei e fuormas das relief definadas.

Dus tipics vischals cun in biutsch liung e lad han giu la funcziun da vischala da sgarmar ni per metter en salv mèl d’aviuls. Tucca quei pil davos numnau, fuss ei era da spitgar leutier tgiraders cheramics, denton maunca quei spectrum da fuormas a Bugnei.

Ella collecziun d’objects sesanflan era utensils dil luvratori, in guoter da malegiar e differents models d’arschella, aschia per la fabricaziun da supports da treis peis (sustegns da barschar).

In model d’arschella muossa ch’el vegneva duvraus per figuras digl Jesus crucifigau che vegneva duvraus per la fabricaziun dils treis enconuschents, mo pigns crucifixs da Bugnei.

L’ulteriura rauba da tiaracotga, da terraglia (Steingut) e da porcellana ei buca relevanta. Sco a Glion e Mustér ein era d’anflar a Sedrun cheramica ord igl ulteriur Grischun, da Berneck, S. Gagl, Kilchberg-Schooren e dil sid dalla Tiaratudestga, sco era d’enconuschents producents dil 20avel tschentaner.

Tiella rauba dil Grischun ei il suspect, ch’ella seigi vegnida producida a Bugnei, buca vegnius confirmaus tochen al di dad oz. Denton ei la concentraziun da quella rauba en la vischnaunca da Tujetsch fetg marcanta.

Pintga collecziun dalla rauba dil museum:

La firma Landert dad Embrach el Cantun Turitg ei representada cun entgins tocs fetg caracteristics sco era representada cun tocca da fiera dils onns 1930. Il décor ei vegnius bullaus ni fixaus cun agid da schablonas.

Caracteristic pil 19avel tschentaner tardiv e l’emprema mesadad dil 20avel tschentaner ei la preschientscha da vischala da selavar e naschors da terraglia (Steingut), il pli savens fabricadas en grondas fabricas. Ei setracta da cheramica franzosa e tudestga importada en Svizra.

Era il vinars da tschereschas dall’enconuschenta fabrica da liquor Senglet a Muttenz ha contonschiu il mund davos il Pass Alpsu. Forsa in regalin dil survetsch militar?

Tiegl ambient catolic ella vischinonza dalla claustra benedictina a Mustér, stattan las numerusas devoziunalias bein, figuras ord porcellana colurada e sulerada, ch’astgavan buca muncar alla fin dil 19avel tschentaner, entschatta vegnavel, en mintga stiva purila el cantun-stiva religius. Ella porta negina marca da firma, aschia ch’igl ei grev d’anflar il liug da producziun, che vegn ad esser per gronda part en Tiaratudestga.

A caschun dallas lavurs d’inventarisaziun ha il museum retschiert sco schenghetg ina retscha da cheramicas, denter auter era ina scadiala da fretgs cun bialas buobas da flurs dil historissem. Ella siara en quest liug la retscha da maletgs dil museum.

Il museum posseda era plirs catalogs digl Jelmoli (pli veglia interpresa da vendita sin distanza dalla Svizra a Turitg cun catalogs a partir digl onn 1897). Quels muossan la gronda concurrenza pil hanletg e la fabricaziun da vischala a Bugnei.

Engraziament

La Fundaziun CERAMICA engrazia cordialmein a Tarcisi Hendry pil bien accumpignament dallas lavurs d’inventarisaziun e la translaziun digl artechel davart Bugnei en versiun romontscha.

Translaziun Tarcisi Hendry

Bibliografia:

Berther 1990
Norbert Berther, Museum La Truaisch, Führer, Sedrun 1990.